Musicoteràpia: la vibració pot sanar-nos integralment

Per David Sitges-Sardà

La vibració d’un instrument musical arriba fins al fons del nostre organisme: és una medicina per al cos i un bàlsam per a l’esperit.

La salut no és només una qüestió física o biològica, sinó també psicològica, social i espiritual

Des d’un punt de vista holístic, podem tenir migranya i estar tristos, podem tenir dificultat i tensions quan tractem amb una determinada persona, i podem sentir que la nostra vida no té sentit.

Necessàriament la nostra salut depèn de la cura de totes aquestes dimensions. I només quan considerem aquesta definició de la salut com una cosa integral, la idea d’una “música que cura” cobra sentit, ja que ens afecta a tots els nivells:

  • La música és so, és a dir, energia, i produeix un impacte directe en el nostre sistema biològic.
  • La música és “el llenguatge de les emocions”, com va dir Kant. Afecta directament a sistema límbic, la part del cervell on es gestionen les emocions.
  • La música és un “llenguatge universal”, ens permet comunicar-nos no verbalment amb els altres.
  • A través de la música podem arribar a estats modificats de consciència, contemplatius.

MUSICOTERÀPIA, UNA EINA QUE ENS EQUILIBRA

Perque la música sigui terapèutica no n’hi ha prou amb posar la ràdio mentre conduïm. Una cançó que no esperàvem pot arrencar-nos un somriure, però no ens curarà.

Per extreure tot el potencial de la música cal pensar en ella com un cirurgià pensa en el seu bisturí. És una eina útil.

Com assenyala Anthony Storr a “La música i la ment” (Paidós, 2008), fins a la modernitat la música no es va emancipar de la seva funció i va passar a ser alguna cosa “pura”, una cosa de la qual cosa podem gaudir en si mateix.

Des de temps immemorials s’ha utilitzat com a mitjà per a innombrables finalitats: fil conductor de rituals religiosos, senyal d’identitat de les tribus, mitjà facilitador d’estats extàtics o com a estimulant abans de la batalla … La música va tenir, abans que res, una funció predominantment pràctica .

I la musicoteràpia, com a teràpia “complementària” que gaudeix de gran reconeixement avui, no és sinó una recuperació d’aquesta concepció de la música com un mitjà, concretament per curar, pal·liar o acompanyar en la malaltia.

UNA MÚSICA PER A CADA DESEQUILIBRI

La musicoteràpia no és posar-li a algú un CD per que es relaxi. La musicoteràpia fa ús de multitud de tècniques per aconseguir resultats específics amb persones que pateixen malalties concretes.

Se aplica prácticamente en todas las especialidades sanitarias, así como en el crecimiento personal.

El pacient pot tocar un instrument en grup com una manera de socialitzar-se (en l’educació especial); pot escriure lletres de cançons per a expressar el que sent (en la depressió); pot sincronitzar el seu pas amb el ritme d’un tambor per mantenir o minimitzar el declivi de la seva capacitat de caminar (en el Parkinson).

Pot recitar mantres per calmar el seu diàleg intern (creixement personal); pot emocionar-se i tornar en si a l’escoltar una música que feia 60 anys que no escoltava però que recorda perfectament (en l’Alzheimer).

Pot cantar notes llargues, el que es coneix com “toning”, per recordar la seva capacitat de respirar abdominals i aprendre de forma lúdica recursos per gestionar l’estrès (en el trastorn d’ansietat generalitzada); pot fer determinats exercicis de cant per recuperar la parla a través de la melodia (en l’afàsia causada per un ictus), i un llarg etcètera.

MÈTODE TOMATIS, re-aprendre a ESCOLTAR

El doctor Alfred Tomatis (1920-2001) va descobrir que una persona que no pot escoltar una determinada freqüència no és capaç de reproduir-la amb la seva veu. Per això, els cantants que arribaven a la seva consulta (era físic i otorrinolaringòleg) desafinaven en un registre concret.

El problema no era del sistema auditiu, sinó de l’òrgan que descodifica els missatges que aquest mana, el cervell.

Va descobrir que amb repetides audicions d’una música que amplifiqués la freqüència que la persona no sentia es restauraven les connexions neuronals que inhibien l’escolta.

Però a més, els pacients milloraven psicològicament! La qual cosa va portar a Tomatis a inferir que els traumes o conflictes psicològics inhibien l’escolta de determinades freqüències i que, amb l’audició de música degudament tractada, es podrien alleujar els símptomes d’aquests conflictes.

El mètode potencia la memòria, l’atenció, la coordinació, la fluïdesa verbal i el ritme. Està indicat en els trastorns psíquics i emocionals.

LA “NOVA MÚSICA SACRA”

Amb la perspectiva dels anys ens adonarem que actualment estem experimentant un ressorgiment de l’espiritualitat. Ja no el veurem com una moda passatgera, sinó com un autèntic fenomen sociològic.

La gent té set de transcendència, però en gran mesura ja no la busca en la religió. L’espiritualitat s’està secularitzant en el món occidental.

L’interès pel ioga, la meditació o les cerimònies amb plantes sagrades, que es va desencadenar en la dècada de 1960, ha tornat, i probablement per quedar-se.

Aquest fenomen o moviment té una banda sonora que hem anomenat la “nova música sacra”, que engloba a aquells artistes que entenen la música com un mitjà per a facilitar en l’oient un estat concret, ja sigui contemplatiu o extàtic.

Es reconeix aquesta “set de transcendència” i s’ofereix la música com un vehicle per acostar-s’hi, per a “curar”.

Hi músics reconeguts de la “nova música sacra” com Krishna Das, Deva Premal o Snatam Kaur, que han recollit el Kirtan, la música devocional de l’Índia, i l’han passat pel tamís occidental per acostar-la a les oïdes actuals.

LA MÚSICA QUE UNEIX

En els multitudinaris concerts d’aquesta música sacra, l’oient és convidat a cantar mantres (síl·labes o paraules sagrades que es repeteixen una i altra vegada), sovint en un format de pregunta-resposta, generant-se així entre el públic un sentiment de comunió i unitat molt més proper al religiós que a l’espectacle o la cultura.

Dins d’aquesta tendència, i sense anar més lluny, al nostre país -concretament a Barcelona-, hi ha un moviment molt important d’artistes que, si bé són estilísticament diferents entre ells, es pot dir que entenen la música de la mateixa manera. Sovint toquen en esglésies i reuneixen en els seus concerts a centenars de persones.

Entre ells tenim a Ravi Ramoneda com un dels màxims exponents del Kirtan. Tenim a Mark Pulido i les seves Bilas, les “campanes planes d’alta freqüència vibratòria”, un instrument amb una potència inusual.

I tenim a MuOM, el cor de cambra de cant harmònic de Barcelona, ​​una de les poques formacions del món que utilitza tècniques de cant difònic o cant d’harmònics (un sol cantant emet dos sons alhora) en grup.

CONTRA EL RISC D’EXCLUSIÓ

La música toca l’ànima i també serveix per reunir i treure el millor de les persones.

El concepte de música comunitària (i les “community arts”) mereix una menció especial. En el món sencer proliferen els projectes que utilitzen la música com a eina per treballar amb col·lectius que estan en risc d’exclusió.

A Sud-amèrica, ens trobem amb el pioner Sistema Nacional d’Orquestres i Cors Juvenils i Infantils de Veneçuela (Fundació Musical Simón Bolívar), un programa que implementa valors a través de les orquestres.

A Colòmbia, la Fundació Família Ayara realitza activitats artístiques i pedagògiques basades en la cultura del hip-hop per millorar les oportunitats dels joves.

Al Regne Unit, Streetwise Opera dóna l’oportunitat de pujar a un escenari a gent que ha viscut al carrer.

I a Barcelona, ​​el projecte Basket Beat ensenya música i valors a través de la pilota de bàsquet, i compta amb una orquestra professional integrada per músics, educadors socials i joves, la Big Band Basket Beat Barcelona.

EXPERIÈNCIES A INTERNET

La música no és només un divertiment, sinó molt més: és un bàlsam per a l’esperit, una carícia pel cos i una frontissa per a les nostres relacions.

Tots podem accedir a experiències des de casa, a través d’internet:

  • aliveinside.us  Documental sobre la capacitat de la música per re-despertar la flama de la vida. La càmera mostra les increïbles reaccions de persones la memòria o sentit del jo sembla haver-se esvaït per malalties neuro-degeneratives a l’escoltar cançons específicament escollides.
  • mantramovie.com Projecte en marxa a través de crowdfunding sobre el poder dels mantres i el cant sagrat en el qual apareixen els principals artistes nacionals i internacionals. per escoltar
  • snatamkaur.com Ambaixadora de la pau i una de les més populars cantants de Kirtan.
  • krishnadas.com  La rockstar del ioga!
  • muom.net El cor de cant d’harmònics de Barcelona, ​​l’únic cor del món que crea polifonia amb els harmònics
  • markpulido.net Escolta les campanes planes d’alta freqüència vibratòria.
  • raviramoneda.blogspot.com.es Bloc d’un dels artistes de Kirtan amb més projecció internacional.

SONOTERÀPIA, FREQÜÈNCIES GUARIDORES

Tot i que es pot entendre com una branca de la musicoteràpia, la teràpia del so o sonoteràpia es considera una teràpia diferent.

La raó és que la sonoteràpia utilitza com a agent terapèutic l’aspecte purament físic: el so, les ones sonores. Tot i que es fan servir diverses tècniques, el més habitual és que el pacient rebi un bany de freqüències sonores emeses per instruments com els bols tibetans, bols de quars, gongs, didgeridoo, monocordi …

CONNECTA’T AMB EL RITME DE LA VIDA

La idea fonamental sobre la qual descansa la sonoteràpia és que el nostre organisme, com tota matèria, emet un conjunt de vibracions que formen la freqüència fonamental del cos. Un cos sa emet una freqüència harmònica, com un instrument ben afinat. Però pot “desafinarse” per diverses raons (estrès, trauma, accident …).

La teràpia de so entén la malaltia com una pèrdua de l’harmonia del cos, i el so com l’agent que pot ajudar a restaurar l’equilibri mitjançant freqüències pures o sons rics en harmònics.

El so és energia física. D’entrada pot semblar que ens prenen el pèl. De fet, aquesta és una de les teràpies on més intrusisme hi ha, doncs qualsevol es pot comprar uns bols i penjar-se el títol de terapeuta. Però no per això hem de menysprear el potencial terapèutic del so.

UNIR CERVELL I COR, QUI PREN LES DECISIONS?

No només el sentim perquè el cervell descodifica la pressió que rep en els timpans, sinó que també ho sentim físicament, amb tot el cos. Diversos músics i metges han demostrat que el so ens afecta de manera increïble.

Mitchell L. Gaynor, antic director de medicina oncològica al Centre Mèdic Weill Cornell per a la Medicina Complementària i Integrativa de Nova York, usava la sonoteràpia com a teràpia complementària per al tractament de pacients amb càncer (oncologia integrativa).

I fa només tres anys, un equip liderat per l’investigador Anthony Holland va filmar en directe per primera vegada a cèl·lules canceroses explotant a l’ésser sotmeses a freqüències (modelades a través d’un plasma).

www.cuerpomente.com

2020-11-17T15:41:41+00:00