Festival Pedra Viva (Menorca) 15/07/2020

Atmósfera MuOM

La segona entrega del festival d’enguany arribava de la mà del grup de cant difònic Muom, conformat per 8 cantants de diferents procedències i amb l’objectiu comú d’una exploració vocal que els porta a un terreny que va molt més enllà de la tècnica del cant harmònic i esdevé també una experiència espiritual i de comunió coral. Segons les seves pròpies paraules “un concert de Muom és una experiència sonora per a tots els públics, de connexió amb la vibració i el silenci…”

El cant harmònic o difònic és una tècnica que prové del centre d’Àsia i de les estepes euroasiàtiques que consisteix en modular la veu perquè sonin dos sons alhora. Es tracta de posar en ús les anomenades “falses cordes vocals” i emetre el so fonamental i alhora alguns dels harmònics que l’acompanyen i que amb la tècnica clàssica no percebem. Una tècnica que requereix d’un estudi i formació específiques i que el grup vocal Muom porta explorant (i també difonent amb tallers de formació) des de 2008, on trobem els seus inicis.

La seva és una música de creació pròpia, minimalista i avantguardista, sense paraules, basada en la fusió vocal, que convida al recolliment interior i a una experiència, més que sonora, sensorial i potser també extrasensorial (depenent del grau d’immersió de cadascú).

A Líthica, Muom va trobar l’espai idoni per entrar en comunió amb els elements i oferir la seva música nua, la qual va ocupar tot l’àmbit de la gran pedrera de marès en unes evolucions escèniques que els van portar a omplir de so cada racó, tot brindant una experiència sonora calidoscòpica i envolvent al públic que omplia l’aforament permès. Un indret màgic per a un concert molt especial.

Unificats els homes en un vestuari de tall oriental (una llàstima que el sector femení no s’unifiqués estèticament amb ells…), ja la imatge primera dels cantaires transporta a un recolliment i situa l’esdeveniment en una dimensió diferent. Personalment, em van evocar els monjos esculpits per Laetita Lara i, de sobte, era com si aquelles escultures de fusta tancada haguessin pres moviment…

Queda palesa des de l’inici la gran qualitat vocal i formació musical de tots i cadascun dels membres del grup, ja que la seva és una proposta musical de gran dificultat, que demana un coneixement profund de l’instrument vocal, domini de l’afinació i l’harmonia, control escrupulós de la respiració (per la llargada dels sons continus emesos), i una gran comunió entre tots ells, fruit, sens dubte, de moltes hores de treball conjunt.

Per a l’ocasió, van comptar amb la cantant i antic membre del grup, Cumie. Deliciós també el so puntual del violí de Farran Sylvan James. Una feina impressionant i impactant que el públic va reconèixer amb escreix i que Muom va correspondre amb un cant participatiu que va unir tots els presents en una mateixa vibració, acompanyats també des del públic pel so de mar que naixia de la mà de na Kaori i l’instrument oriental que hi aportava. Un concert atmosfèric, que va començar acompanyat pel cant dels ocells i els coloms i es va tancar amb el cant dels grills, i un massatge per a l’esperit en temps tan interiorment convulsos com els que ens toca viure.

Diari MENORCA
Maria Camps
17 juliol 2020

2020-11-17T15:49:31+00:00