Què és el cant d’harmònics?
Part 1: Occidentals

per Moisés Pérez (foto)

Fem una anàlisi sobre què representa cantar harmònics i un breu recorregut per l’origen i els diferents tipus de cants d’harmònics occidentals o no tradicionals.

El cant d’harmònics engloba diferents tècniques vocals que permeten al cantant filtrar la veu perquè s’escolti clarament un dels seus harmònics. És a dir, el cantant estaria emetent 2 sons clarament audibles simultàniament (a vegades, i depenent de la tècnica, fins i tot 3).

A aquesta manera de cantar també se l’anomena cant difònic o bifònic, encara que etimològicament és correcte no està reconegut per l’IEC. Cant harmònic, no obstant, designaria qualsevol cant que sigui harmònic respecte el seu context harmònic, per això considerem que no és molt correcte aquest terme i possiblement ve d’una traducció literal de del mot encunyat per un dels pioners del cant d’harmònics David Hykes. No obstant això, en italià, sí que la seva denominació és canto armonico. En francès es coneix com chant diphonique. En llengua anglesa se sol dir overtone singing (cant de sobretons), aquest terme descriu visualment el que es produeix, és a dir, es canten els tons per sobre del bordó fonamental, anomenats harmònics.

I és aquí on caldria incidir. El cant d’harmònics, es basa en destacar clarament o amplificar un dels tons parcials de la veu o formants, de tal manera que es poden entonar els harmònics. .

¿Però què són els harmònics ?

Harmònic és un terme que podem trobar tant en l’àmbit de la música (d’on procedeix el terme), com en el de la física i les matemàtiques.

Musicalment s’anomena timbre a la gamma de color, és a dir als sons acompanyants d’un so generador o fonamental, sent aquests els sobretons (per sobre del fonamental) o també anomenats harmònics.

Els harmònics són un dels paràmetres que generen el timbre característic d’una font de so (ja sigui una veu humana, un instrument musical, etc.). L’amplitud d’ona dels harmònics, juntament amb els formants (o pics d’intensitat), permeten diferenciar un tipus d’instrument d’un altre, o reconèixer el timbre de la veu d’una persona.

En aquest vídeo, Jaime Altozano ho explica de manera molt didàctica (fins al min 6).

La generació dels harmònics es correspon amb les ressonàncies estables del cos vibratori. Aquests són freqüències de múltiples sencers respecte al so generador. Per exemple, si tenim una freqüència generadora de 130,8Hz (Do2 en el piano), els harmònics que es generessin per ordre són 261,6 Hz (el doble, correspon a un Do3), 392,4 Hz (el triple, Sol 3), 523,3 Hz (el quàdruple, Do4), etc.

En notació musical s’estableix la sèrie harmònica com un so de base (1r) i 15 harmònics, però això no vol dir que no se’n generin més, simplement no és pràctic transcriure’ls i a més molts d’ells a partir d’un cert punt són inaudibles.

Una cosa a tenir en compte és que les freqüències generades, encara que es poden transcriure amb notació musical, no es corresponen exactament amb les freqüències de les notes de l’escala temperada ( excepte en les octaves). Els harmònics s’han utilitzat com a base de diferents sistemes d’afinació com el temperament just o el temperament pitagòric.

En el cas de la veu, a aquests harmònics també se’n diu a vegades formants de la veu. En aquest sonograma pots veure tot el desplegament d’harmònics d’una veu amb bona ressonància des de la nota fonamental FA 3.

Amb les tècniques de cant d’harmònics es genera un filtre en la veu que permet amplificar un d’aquests formants de la veu. Aquest filtre actua de tal manera que permet generar una cavitat ressonant que amplifica en major mesura la intensitat de l’harmònic en qüestió de tal manera que resulta més audible. La resta d’harmònics continuen sonant però a causa d’aquesta amplificació parcial es veuen reduïts en intensitat i en alguns casos resulten gairebé imperceptibles.

Aquí un exemple de la mateixa nota fonamental FA 3 amb l’harmònic 9 destacat, utilitzant la tècnica de 2 cavitats (l’expliquem més endavant). Observa com gairebé han desaparegut la majoria de freqüències del sonograma anterior.

ORIGEN

D’entrada sembla alguna cosa estranya aquest recurs vocal, i certament no és comú en el món occidental actual, però no obstant això és un fenomen cultural històric d’unes certes àrees del món. Els cants amb presència d’harmònics més o menys audibles els podem trobar en el Umngqokolo de la tribu dels Xhosa a Sud-àfrica, el katajjaq en els Inuit d’Amèrica del Nord o en els seus cosins germans els Chukotka a Sibèria, a Bashkortostan a Rússia, en el cant a tenore sard de l’illa de Sardenya al Mediterrani, al poble sami del nord d’Europa (Noruega, Suècia, Finlàndia, i la península de Kola a Rússia) amb el seu cant yoik, el Dengbêj de Kurdistan, el Balochi nur sud de Pakistan, l’Iran o l’Afganistan.

Tenores di Bitti – Ila de Cerdenya
Cantant de khoomei a la’estepa Siberiana

Però on adquireixen una rellevància especial, i s’han donat àmpliament a conèixer en el món occidental, ha estat als països del centre d’Àsia (i fixa’t que no parlem d’Àsia Central, sinó de la regió situada en el centre geogràfic d’aquest continent). En anglès s’utilitza el terme throat singing, que es refereix als estils tradicionals i guturals de cant d’harmònics de diferents àrees del món. Però al centre d’Àsia el seu cant difònic i gutural rep el nom genèric de Khoomei, i representa un fenomen cultural lligat als pastors nòmades d’aquelles àrees d’estepa i taigà, declarat per la UNESCO el 2009 com a patrimoni immaterial de la humanitat. Els països actuals que encara conserven aquest llegat són principalment la República de Tuva a Sibèria (Rússia) i Mongòlia. Però també, encara que en menor mesura o fins i tot residual a les regions siberianes d’Altai, Khakasia, Buryatia; al Kazakhstan, Uzbekistan, a la regió de Inner Mongòlia a la Xina i fins i tot en el cant d’alguns temples budistes de la regió del Tibet.

Aquests cants van ser objecte de recerca pels etnomusicòlegs del segle XX, encara que existeixen referències en selectes cercles culturals francesos en el s.XIX. El primer document sonor va ser un enregistrament a cantants tuvans en 1934. Però és a partir de l’invent del magnetòfon portàtil quan més enregistraments van arribar a occident. El khoomei representa un compendi d’estils o tècniques guturals que permeten, amb diferents modulacions, produir un i fins i tot dos harmònics alhora juntament amb la veu fonamental, i també sub-harmònics (per sota del to fonamental). Dedicarem la segona part d’aquest article al khoomei i a tots els seus estils.

PRESÈNCIA A OCCIDENT. Cant d’harmònics no tradicionals.

Els primers passos dels investigadors i desenvolupadors de les tècniques occidentals van sorgir per inspiració, col·laboració i imitació majoritàriament de les del centre d’Àsia però sense la component gutural, que no resulta fàcil reproduir.

Encara que hi ha exemples de cantants que ja havien explorat aquestes tècniques en els anys 20, com el cantant de Texas Arthur Milles, va ser gràcies a l’invent de magnetòfon portàtil (al voltant dels anys 40) que els etnomusicòlegs van poder aconseguir més enregistraments. Això va permetre més fàcil accés per als avantguardistes o investigadors de la veu europeus o americans, essent els cants de Tuva i Mongòlia uns dels majors inspiradors.

Podem considerar com a pioners al cor Collegium Vocale Köln, a Demetrio Stratos, a David Hykes i el seu Harmonic Choir, a Roberto Laneri, Tran Quang Hai, a Jim Cole, Jill Purce, entre d’altres. David Hykes un dels “pares” d’aquests cants a occident va encunyar el mot de ‘harmonic chant als anys 70 per a un ús d’aquests cants amb un enfocament integral de música contemplativa. I curiosament el cant d’harmònics ha representat també un fenomen cultural a occident, encara que en aquest cas lligat a la sonoteràpia o a música per al benestar. Sobre els beneficis associats al cant d’harmònics aviat podràs veure un article en el nostre blog.

És destacable també que des de la seva implantació al mon occidental, el cant d’harmònics ha anat lligat a cors, per les seves possibilitats sonores. Pots trobar més informació sobre la història i present dels cors d’harmònics en el món en aquest article del nostre blog.

Caldria destacar diverses peculiaritats del cant d’harmònics occidental respecte al del centre d’Àsia:

  1. No s’usen sons guturals.
  2. S’utilitzen en context polifònic. En el khoomei, encara que es pot cantar en grup, tradicionalment no s’ha utilitzat polifonia.
  3. Les melodies amb els harmònics poden dur associat un canvi de fonamental. Això no succeeix en els del centre d’Àsia.
  4. No té un context folklòric o animista, sinó estètic o de sanació.

Actualment cantants destacats a nivell internacional són Anna-Maria Hefele i el seu mentor Wolfgang Saus, David Hykes, Steve Sklar, Miroslav Grosser, Jonathan Goldman, Mark von Tongeren. Però n’hi ha molts més, de fet hi ha una comunitat específica on estan registrats més de 800 membres que d’alguna manera o altra practiquen cant d’harmònics de manera amateur o professional. https://www.overtone.cc/

Anna-Maria Hefele
David Hykes

La cançó Rainbow Voice de David Hykes apareix en bandes sonores de pel·lícules com Baraka, Blade. La música de MuOM també apareix en alguna pel·lícula. Ho expliquem en https://www.muom.net/ca/trajectoria/

También diferentes compositores contemporáneos se han interesado en estos cantos para crear sus obras: Stuart Hinds, Peteris Vasks, Knut Nystedt, Ben Allaway, Ramon Humet.

TIPUS I NIVELLS DE CANTO D’HARMÒNICS

Durant els anys en què s’ha desenvolupat el cants d’harmònics a occident, s’han arribat a establir 3 tècniques amb un cert consens: harmònics vocàlics, 1 cavitat (single cavity), 2 cavitats (whistle).

Els harmònics vocàlics representen un modulació senzilla utilitzant les vocals per a generar-los. Els harmònics vocàlics han estat explorats per cors, com el pioner Collegium Vocale Köln en 1968.

Per contra, les altres tècniques representen una certa sofisticació en la seva execució, on es juga amb la modulació de la ressonància, i d’uns certs elements de l’aparell fonador claus, com la llengua, llavis, mandíbula entre altres. La tècnica d’1 cavitat és la menys coneguda i moltes vegades malinterpretada, no ben executada o confosa amb els harmònics vocàlics. Desenvolupadors d’aquesta tècnica en els seus inicis van ser David Hykes i Christian Bollman. Aquesta tècnica ajuda a l’assemblatge coral i MuOM la utilitzem gairebé en totes les peces, la majoria dels cantants o tots.

La tècnica més coneguda i utilitzada especialment per solistes és la de 2 cavitats. Està basada en uns certs estils dels cants del centre d’Àsia, l’estil sygyt tuvà o Isgeree mongol.

Wolfgang Saus és un dels majors exponent actuals d’aquesta tècnica. En aquest vídeo pots veure com aquest cantant és gravat mitjançant una ressonància magnètica i s’aprecia com aplica el filtre (mitjançant la disposició de la llengua, entre altres) per a generar les diferents cavitats ressonants que amplifiquen cada harmònic.

Sobre la base de la nostra experiència establiríem els següents nivells en l’execució del cant d’harmònics occidentals, encara que el llistat no expressa necessàriament un ordre de consecució:

1. Reconèixer i emetre clarament harmònics en totes les tècniques.
2. Definició i sosteniment estable de cada harmònic amb fonamental fixa.
3. Reconeixement musical de l’harmònic executat.
4. Manejar escales i salts intervàl·lics.
5. Harmònic fix movent la fonamental.
6. Moviments paral·lels d’harmònics i fonamental.
7. Moviment independent d’harmònic i fonamental. Convergents i divergents.
8. Polifonia de cant d’harmònics. (Interpretació de cançons a dues veus). Anna-Maria Hefele ho explica molt bé en el seu vídeo.

Tothom pot fer-ho?

Si! És clar. Aconseguir emetre algun harmònic és possible si pots cantar una mica. Les tècniques occidentals no tenen la dificultat dels cants del centre d’Àsia i et sorprendràs de la rapidesa amb que ho aconseguiràs. Per a això és necessari un bon professor que et pugui guiar adequadament en els passos inicials, per a aconseguir-ho d’una manera sana per a la teva veu i perquè tinguis unes bones bases per a poder avançar en els diferents nivells.

A MuOM tenim diferents propostes formatives. Punxa AQUÍ per anar directe.

LINKS:

Documental del 2010 sobre el cant d’harmònics amb David Hykes, Wolfgang Saus, Christian Bollmann, Danny Wetzels, Hosoo & Transmongolia, Jill Purce i Mark van Tongeren: VEURE VÍDEO

Llista de reproducció amb cantants i cors de cant d’harmònics: VEURE VÍDEO

Sobre els harmònics: VEURE VÍDEO

MRI cantant d’harmònics: VEURE VÍDEO