Al gener d’aquest any 2022 van publicar un article sobre el nostre últim àlbum TERRA a la revista New York Music Daily.

L’article fa una exposició sobre la nostra música que ens ha commogut, i destaca com les nostres tècniques vocals són realment impressionants. Segons les seves paraules: « Ni els aguts tènuement sepulcrals ni els baixos infernals existeixen en la majoria de la música per a la veu humana », « pocs grups corals exploren una extensió tan àmplia del so».

I respecte al nostre àlbum TERRA, llançat el passat Octubre de 2021: « No hi ha hagut cap àlbum com aquest llançat en el passat recent, potser mai, raó per a esperar qualsevol altra màgia que el grup pugui conjurar en el pròxim lliurament. »

A més descriu musicalment cada tema de l’àlbum TERRA:

« interpretat com un tot contigu, comença amb Eter, una sola nota de re cantada a l’uníson fins que alguns dels cantants aconsegueixen un parell d’octaves més baixes per a un ancoratge gutural. En aquest punt, els harmònics oscil·len en el fons. A partir d’aquí, el grup entra en Astral, unint-se lentament en un tema a la deriva amb suaus glissandos massius i notes llargues i sostingudes que es mouen a través d’una imatge sònica, un elegant intercanvi de veus en l’espai profund. El ritme cau en un marea sonora envolupant i incòmoda, i després el contrapunt torna a pujar.

El grup li dona la volta al guió amb Ardhi (terra en swahili), amb un ritme alegre i percusiu de l’oest d’Àfrica, amb greus masculins i harmònics en espiral enfrontats a les dones triomfants.

En Akasha (que en sànscrit significa “èter”) es torna a la quietud d’un altre món. Els homes del cor obren Sa Mantra (sa significa “terra” en tibetà) amb un cant greu, inspirat en una frase comuna en la música carnática i en els exercicis d’escalfament vocal. A partir d’aquí, construeixen un tema en clau menor amb una forta càrrega de blues.

Un solo expressiu i planyívol d’un dels homes, com la crida d’un muetzí, ocupa el primer pla sobre un frasejo al·lusivament cromàtic en el següent segment, Ancestral, abans que el conjunt es llanci a un impuls entusiasta i insistentment rítmic. En Khörzün (“terra” en llengua tuvana) és on més ressonen les tradicions corals d’Àsia Central, a través de capes d’harmònics que ressonen i un ritme transsiberià galopant.

El cor tanca amb Gea (la deïtat grega de la terra), amb un solo de violí de Farran Sylvan James que introdueix una hipnòtica deriva descendent.»

Us deixem l’enllaç a l’article: https://newyorkmusicdaily.wordpress.com/2022/01/04/muom/