APOLOGIA DEL SILENCI

El silenci absolut en la naturalesa no existeix, excepte en el buit de l’espai còsmic.

El silenci, per tant, és una experiència perceptiva dins d’un panorama acústic. És un propietat sensorial particular de cada esser. En 2014 el MoMA de Nova York va proposar l’experiència share your silence (“comparteix el teu silenci”), cadascun va compartir el silenci que li envoltava i es va comprovar que cadascun interpreta el silenci com una cosa diferent.

“Déu és el silenci de l’univers, i l’ésser humà el crit que dóna sentit a aquest silenci.”- José Saramago –

El silenci és igual d’important que el so, perquè sense so no es podrien fer silencis i sense silenci no s’entén el so.

Tenim un horitzó acústic que depèn de les nostres capacitats auditives, de les condicions ambientals i psicològiques, sobretot de la nostra atenció si estem buscant sons o oberts a escoltar-los i depèn de la irregularitat o la sorpresa del so dins del panorama acústic perceptible.

L’ecologia acústica estudia la relació entre un organisme i els sons de l’ambient que habita. Integra camps com la ciència cognitiva i la psicoacústica. S’ha vist que els elements antropofònics (de les activitats humanes) mai s’associen al silenci. Però els elements biofònics, els sorolls dels ocells per exemple, o geofònics (de l’ambient físic) aquests si que moltes vegades s’associen al concepte de silenci.

És de nit que es percep millor el baluern del cor, el tritllejo de l’ansietat, el murmuri de l’impossible i el silenci del món.” – Fabrizio Caramagna –

El silenci total no existeix, fins i tot podem escoltar els sons del nostre cos.

Hi ha un cas particular en aquest sentit, que són les emissions oto-acústiques, sorolls produïts per la mateixa oïda (com un soroll de nevera) produït pel sistema d’amplificació de la clòquea, que augmenta la seva activitat quan hi ha sons molt baixos com en una situació de silenci. La presència d’aquestes emissions oto-acústiques indica el bon funcionament de l’oïda. I moltes persones ho poden escoltar, com si fos un lleu tinnitus. I aquestes emissions són molt patents en els músics, la qual cosa s’interpreta com una millor capacitat auditiva.

La resposta emocional associada al panorama acústic es deguda a dos paràmetres, l’agradabilitat dels sons i el nivell d’excitació que aquests sons indueixen. El silenci és incompatible amb elements desagradables del panorama acústic o amb elements d’excitació. I això es pot quantificar i detectar: la respiració, el batec, la pressió sanguínia, l’activitat elèctrica de la pell.

Tancs d’aïllament sensorial o les cambres de flotació, influeixen en l’estat d’activació cerebral o en la producció hormonal.

EL SILENCI I LES RELACIONS.

A nivell social, el silenci s’associa sovint a la solitud, com en el cas de l’envelliment, la sordesa progressiva. El silenci prolongat, puc provocar canvis bioquímics del cervell associats a la falta d’aquest ambient social, influenciant en el comportament, sent bastant perjudicials a nivell de l’estat psicològic d’un individu.

“Quan parlis, procura que les teves paraules siguin millors que el silenci.”- Proverbi de l’Índia –

No és el mateix el silenci que l’absència de comunicació, ja que es pot comunicar corporalment.

Quan disminueix el soroll exterior augmenta la comunicació interior. El problema és quan ocorre el diàleg intern repetitiu, per a això cal aconseguir detectar els espais on hi ha silenci, per a augmentar aquest silenci interior, a través de diferents tècniques de meditació, respiració, de cant, corporals.

En una conversa és molt més profund que mentre es desenvolupa un argument, parar una mica en silenci, observant i relaxant-se, i des d’aquí deixar que les paraules surtin soles sense empènyer-les, d’aquesta manera sorgeixen paraules molt més belles, pensaments més estructurats i el receptor rep aquesta comunicació de manera més fluida.

És com un massatge de paraules, una cosa bella al que no estem acostumats.

“Mai trenquis el silenci si no és per a millorar-lo” – Ludwig van Beethoven –

SILENCI I MÚSICA

La música sorgeix del silenci i el conté. Els silencis formen part essencial de qualsevol obra musical. El silenci en la música és tan important i tan fonamental en aquest art com el llenç en blanc per al pintor.

En l’art musical, el silenci és l’element indispensable perquè es produeixi la música. La música consisteix en l’art de disposar sons i silencis expressius. El silenci en el músic i en l’oient té una corporeïtat i essència pròpia i ineludible.

María Callas responia a la pregunta de què era el més important per a ella en l’experiència del cant dient: «el silenci. Tota la grandesa del cant es troba en els silencis entre les paraules». El silenci forma part del lèxic de la música, com les pauses en el llenguatge parlat; dóna expressivitat i sentit a la música i és un element indispensable per a ella.

El silenci és la porta que ens obre al llindar de l’intangible i plena de profunditat l’existència. Per al músic li permet connectar amb el seu jo interior per a expressar després el millor de si mateix. El silenci ens permet parar-nos i no perdre’ns l’essencial.

En nom de la música hem de reivindicar el silenci.”- Oriol Martorell –

En música, i en la vida, el silenci predisposa a l’audició interior i exterior. És un silenci harmònic ple de significat.

El silenci, interior i exterior, enriqueix la música i el so personal. Obre les portes a una connexió amb el món interior que ens capacita per a escoltar-nos a nosaltres mateixos, als altres i, també, al que la música ens pot dir.

Es diu que el compositor John Cage és l’home que va compondre el silenci. Va crear en 1952 una obra, 4’33”, consistent en no tocar ni una sola nota durant el temps que porta per títol. El silenci per a Cage permet fugir de la mediatització i la manipulació per a retrobar-se amb un mateix. La seva creació estaria també influenciada per la filosofia del fluir del budisme zen. Aspectes com el no-control/no-respostes es plasmen en la seva música. Per a ell una obra no ha de presentar un argument lineal i coherent, sinó que ha de contenir una successió d’objectes no relacionats sintàcticament entre ells, incloent els silencis.

“En l’era del soroll el silenci és el nou luxe.” – Erling Kagge –

BENEFICIS DEL SILENCI

En Biografia del silenci de Pablo d’Ors ens presenta el silenci com un context on pots dur a terme una observació que és realment transformadora.

En psicoteràpia s’usen els moments de silenci en un diàleg com a indicador d’estats emocionals i algunes teràpies usen intencionalment el silenci per a estimular o avaluar uns certs processos interns.

El silenci influeix en la nostra percepció, altera la percepció del cos, de l’espai, del temps. Llavors pot ser una porta interessant per a experimentar amb nosaltres mateixos, amb el nostre propi cos.

Se sap que els xamans, els monjos utilitzen el silenci per a arribar a estats alterats de consciència. El silenci és una clau fonamental en moltes tradicions meditatives perquè permet manejar l’atenció i dirigir-la als nostres sentits. Així transformem el silenci en una font de relaxació i de connexió, i sobretot en un moment fora de l’espai.

Segons un estudi del Departament de Psiquiatria de l’Escola de Medicina d’Harvard, si fóssim capaces de mantenir un rigorós silenci entre mitja hora o una hora al dia, gaudiríem d’un cervell més sa, menys estressat, una ment més centrada i un millor estat de l’ànim.

El silenci, pot anar més enllà de les percepcions acústiques. En 1908 Hellen Keller (cega i sorda) va escriure el llibre El món en què visc, on compta el seu món que està fet de tacte, olors. Comentava que quan es trobava en espais diàfans (camp), sentia un silenci tàctil.

“Les grans elevacions de l’ànima no són possibles sinó en la solitud i en el silenci.”- Arturo Graf –

SILENCI I ESPIRITUALITAT

La disciplina del silenci segons Pitàgores havia com a objectiu una mica més a calmar la ment mitjançant el control de la paraula. El savi de l’escola de Crotona pensava que era una manera perquè emergís l’autèntica essència de l’individu, sense artificis. A la seva escola el requisit per a entrar era romandre 5 anys en silenci.

El silenci és una cosa molt personal i referit a les nostres sensacions. Pot haver-hi molt de silenci en l’entorn i no sentir per a res silenci, o a l’inrevés, molt d’aldarull exterior i un silenci interior manifest. En aquest sentit, té a veure amb una sensació de tranquil·litat interior o pau interna, una trobada amb la nostra saviesa interior, amb la nostra essència.

El silenci és la falta de distracció. Quan parlem estem més pendents del que expliquem que del que sentim. El silenci permet sentir-nos a nosaltres, sentir el que ens envolta. Moltes vegades les converses són no necessàries o productives. Estar en silenci fa prestar més atenció a un mateix, al nostre interior.

El silenci és la introspecció. És complicat mantenir molt de temps el silenci físic i el mental, perquè et submergeix en tu mateix, on hi ha molta conversa amb un mateix, on hi ha conflicte i la necessària actitud d’acceptació d’amor. El silenci és un regal, només cal saber relaxar-se i acceptar-lo. És una porta oberta, una via directa al nostre ser interior, a l’energia universal, a déu, o com cadascun ho cridi o concebi, al més profund d’un mateix.

“En l’actitud de silenci l’ànima troba el camí en una llum més clara, i el que és difícil i enganyós es resol en la claredat de cristall.”- Mahatma Gandhi –

Hi ha un denominador comú a tot l’existent, el silenci, és el que subjau, és la unitat. En totes les religions i les disciplines espirituals serioses hi ha una profunda pràctica del silenci.

A través de la desidentificació i prendre consciència del que realment ets, a través de poder observar-te des d’aquest profund silenci, tot al que associes el que ets.

Per molts coneixements o experiències que puguem tenir, si no hi ha silenci en la ment i pau en el teu cor, no hi ha espiritualitat possible.

Les experiències d’immersió en el silenci més pur, comporten a entrar en contacte amb el ser més íntim.

El sacerdot Jesús Segura va estar 6 mesos en 1984 en el desert algerià, en una cova a uns cent quilòmetres de Tamanraset, no per a retirar-se del món, sinó per a entaular en solitari una xerrada íntima amb el silenci “i les seves respostes sense soroll”. Entre muntanyes de lava sahariana, amb la companyia esporàdica dels tuaregs que li facilitaven l’aliment, “vaig aprendre a escoltar i a escoltar-me”.

Els efectes del silenci contemplatiu en la nostra personalitat s’evidencien en l’equanimitat, pau i saviesa amb la qual anem assumint el nostre present.

Hi ha una cosa segura…. tard o d’hora tots tornem al silenci.

““Silenci abans de néixer, silenci després de la mort, la vida és pur soroll entre dos insondables silencis.”- Isabel Allende-


MÉS SOBRE EL SILENCI

Enllaços:

https://lamenteesmaravillosa.com/la-disciplina-del-silencio-segun-pitagoras

Tipos de silenci en la composició musical:

La música del silenci:

La música del silenci

PROGRAMA LONGITUD D’ONDA. Ràdio Nacional Clàssica. Emiliano Bruner CNI centro nacional de recerca sobre l’evolució humana.



Música:

Spiral de MuOM Ecstatic Voices

The spirit of silence. Sakuhachi de Yoshikazu Iwamoto

Música ricercata de György Ligeti

Quiet City Aaron coplan

Boscos silenciosos. Antoni vorzak

4’33” de John Cage



Llibres:

Silenci Shūsaku Endō.

Història del silenci. Del Renaixement als nostres dies. Alain Corbin

Assajos sobre el silenci. Gestos, mapes i colors. Marcela Labraña

A la recerca del silenci. L’atenció plena en un món sorollós. Adam Ford

La màgia del silenci. Kankyo Tannier

Un temps per a callar. Patrick Leigh Fermor

Silenci. El poder de la quietud en un món sorollós. Thich Nhat Hanh

Viatge al silenci. Sara Maintland

El silenci en l’era del soroll. El plaer d’evadir-se del món. Erling Kagge

Biografia del silenci. Breu assaig sobre meditació. Pau D’Ors

Cinema:

El gran silenci. Documental de la vida d’uns monjos cartoixans. Phillip Gröning, 2006.

The Tribe. Miroslav Slaboshpisky, 2014.

The Artist. Michel Hazanavicius, 2011

El miracle d’Anna Sullivan. Arthur Penn, 1962.

La musica del silenzio. Michael Radford, 2017.